Les obres tornaran al centre de Vilanova i la Geltrú després de la festa major i fins a principis de setembre. En un temps rècord de tres setmanes, l’Ajuntament vilanoví invertirà prop de 200.000 euros en arranjar uns carrers que es van reurbanitzar no fa gaires anys. El motiu: els carrers estan força malmesos a causa del pas de vehicles pesants, especialment l’autobús urbà i els camions de recollida d’escombraries. Les zones que es reformaran són els carrers Almirall Colom i part de Providència, des del carrer Llanza fins al carrer Unió; la plaça de Soler i Gustems (plaça dels Carros) i la plaça Miró.
El regidor de Projectes Urbans, Paisatge i Habitatge, Xavier Oller, admet que aquests carrers van ser dissenyats pensant que tindrien uns usos determinats, però la dinàmica de la ciutat ha estat una altra i han estat zones amb trànsit constant. Oller destaca el pas de l’autobús urbà, que provoca una pressió sobre les llambordes. Per això, l’Ajuntament ha decidit implantar en aquests carrers el mateix sistema ja usat a diverses vies del centre, el de deixar dues bandes d’asfalt que coincideixen amb les roderes dels vehicles, per evitar que les llambordes es trenquin. Oller explica que es tracta de buscar un equilibri entre l’estètica i la funcionalitat. A la plaça dels Carros, l’actuació consistirà en substituir les rajoles dels laterals, per on hi ha circulació, per unes altres de més petites, que aguanten millor el pes. També s’aprofitarà per arranjar les rajoles trencades del centre de la plaça Miró.
Les obres comencen dilluns 9 d’agost i està previst que finalitzin cap al dia 30, tot i que l’Ajuntament es reserva una setmana per a imprevistos. Sabem que el temps és just, reconeix Oller. Les obres s’han adjudicat de manera directa, a través de diversos contractes, a l’empresa Arian, que ja està treballant a diversos carrers del nucli antic. Es tracta d’aprofitar la presència dels equips de treball i la maquinària. Més endavant està previst fer el mateix amb els carrers de l’Aigua, entre plaça de les Neus i carrer Santa Anna, i el carrer Joaquim Mir.

La Capta dels pabordes va sortir dissabte, i també diumenge, per anunciar que des d’avui i durant vuit dies Vilanova i la Geltrú viurà la seva festa major. Vuit dies intensos que conviden a viure al carrer amb els jocs, concerts, esports, espectacles, balls i la tradició que retorna cada agost a la ciutat.
La passejada esportiva per la història de Vilanova obre el programa d’actes, avui a les set de la tarda. I una hora més tard es penjarà la senyera al campanar de Sant Antoni, per fer evident que la ciutat ja està de festa. Durant aquest primer cap de setmana intens hi haurà algunes de les cites fixes de la festa major: el Correfoc, avui, l’exhibició castellera, demà, i la de falcons i la Nit de Dansa, diumenge, en l’àmbit de la cultura popular; però també hi haurà les havaneres, demà davant el monument a Macià, i les sardanes, diumenge a la plaça Charlie Rivel, que no poden fallar en una festa. Per als més petits, els pabordes han preparat un espai de jocs de fusta, davant del Mercat del Centre, i l‘espectacle musical Els tres porquets, de Dreams Teatre, al mateix lloc, diumenge.
Igualment coincideixen aquests primers dies molts dels actes organitzats per entitats esportives, associacions culturals o empreses que cada cop més ajuden a arrodonir el programa. El Tingladu, el Manani Rock, cinema a la fresca, bàsquet, futbol, escacs o regates de llaguts són només algunes de les activitats que s’han muntat.
De dilluns, destaca el teatre, amb l’espectacle Brots de la companyia de Toni Albà o el concert de The Bongo Experience i La Porta dels Somnis, i de dimarts, la gimcana, la baixada de gegants, i la intensa nit: Fartatderock a mar; el concert de la Banda Mestre Montserrat, a la plaça de la Vila; la Big Band Jazz de Terrassa a la plaça de les Neus; o el Mag Lari, a la del Mercat.
Tot plegat abans d’entrar als dies centrals de la festa, amb un programa marcat pel protocol. Enguany, amb algun canvi obligat per les obres del nucli antic, el principal, el canvi d’itinerari de la cercavila de vigília que sortirà de nou de la plaça de les Casernes per evitar el Palmerar. També el Vot del Poble tindrà una altra imatge a causa de l’anivellament de la plaça de les Neus. En aquest 2010 en què se celebra els 300 anys de Diables a Vilanova, les diferents colles col·laboren en el Castell de Focs, i també el Ball de Diables de Vilanova serà l’encarregat de fer l’ofrena a l’Ofici de festa major. Pel que fa al Convit, el llegirà la biòloga Teresa Franquesa, abans del llançament de morterets i el repic de campanes. A continuació, sortiran els balls i entremesos en la cercavila lliure, preludi de la de vigília, la d’anada i tornada d’ofici i, finalment, la del Vot del Poble. Divendres vinent serà la cercavila de l’Imaginari la que gairebé tancarà la festa major. A més, la nit del 4 hi haurà l’audició de sardanes, amb la Maricel; el Ball de Gala amb l’orquestra Miscàlia i el Ball de les Set hores, amb Strombers i Búhos-Fundación no hay Manera Tour. Diumenge és la Meravella la que fa el Ball de Festa Major i el concert de tarda, i divendres, dia 6, la Plateria tancarà la festa major.

Recuperar la força que havia tingut el Vot del Poble, i adaptar-lo al nou espai de la remodelada plaça de les Neus. Amb aquests objectius la Regidoria de Cultura va posar a treballar, ja fa un any, la Comissió de Protocol que ha introduït canvis en l’acte que culmina la festa major. Finalment, no tants com es proposava, perquè les colles, majoritàriament, han volgut preservar el caràcter apoteòsic del Vot.
L’estructura, doncs, és semblant, però més ordenada. Els balls entraran a la plaça fins a tocar de les escales de l’Església i se situaran al lloc assignat: el foc al fons; els balls blancs a mitja fondària i els alts –castells, falcons, gegants...– a primer terme, mirant des de la Rambla. D’aquesta manera es protegeixen els entremesos de cartró i també les estructures parades. La distribució, explica David Grau, de la Comissió, no ha estat fàcil, perquè la plaça és gran, però tampoc ho és tant. Aquest final s’ha hagut de planificar molt bé perquè són 25 grups que ballen tots alhora. Per això, l’especial atenció s’ha posat en què tothom pugui ballar a la vegada, sense que uns es facin nosa als altres, insisteix Xavier Orriols. Fins l’any passat, recorda, els balls blancs no ballaven. A més, per evitar cremades, s’ha optat per usar foc fred, un tipus de pirotècnia que s’utilitza en espais tancats i que fa una espurna que no crema. Amb la remodelació, el públic també podrà entrar als laterals de la plaça.
Els darrers a entrar, castells i falcons, aixecaran pilars i figures quan entrin autoritats i pabordes, que se situen dalt l’escala de l’Església, en un lloc visible per al públic de la Rambla.
En aquest moment es ballarà La Pavana. Aquesta és l’única coreografia de la cercavila que té un sentit d’homenatge, i per això té sentit, expliquen els experts, ballar-la en honor a la Mare de Déu durant el Vot del Poble. És una dansa del Renaixement, singular i exclusiva de Vilanova i la Geltrú i que es pot considerar patrimoni immaterial de la cultura vilanovina, explica la Regidoria de Cultura.
Després de La Pavana, hi haurà la renovació del vot per part d’alcalde i rector que, a continuació, es retiraran de la plaça, perquè el Ball de Serrallonga pugui fer el senyal, amb una tronada, de l’apagada de llums, l’encesa del castell de focs i l’inici dels balls.
No és la idea sorgida inicialment de la Comissió de Protocol, que proposava una ballada primera dels balls blancs, amb llum, i després la ballada amb foc. Consideràvem que això donava oportunitat que la gent gaudís més, i també que els de foc haurien pogut fer una encesa més llarga. Però abans que no estigui content tothom, hem plantejat la ballada conjunta que, si tothom respecta el que se li ha demanat, funcionarà, creu Grau. Orriols s’espera al dia 6 per decantar-se per una o altra opció.

El ple municipal vilanoví va aprovar dilluns per unanimitat la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana en l’àmbit del sector Cap de Creu-Sant Onofe-rambla Samà. Un any i mig després de l’aprovació inicial del gener del 2009 i de moltes converses amb propietaris del sector, dilluns el tema va quedar definitivament resolt i ara només resta l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Dilluns es va confirmar que la rambla Samà no s’obrirà, contràriament al que deia el Pla General des del 1979.
L’Ajuntament ha acceptat diverses al·legacions de propietaris, després de negociacions que, va dir el regidor d’Urbanisme, Joan Martorell, s’han retardat més del que s’havia previst. El Consistori accepta que el desenvolupament del sector es porti a terme en dos polígons i, per tant, en dues possibles velocitats, i que sigui promogut pels mateixos propietaris, però es reserva el dret a promoure la urbanització públicament si els treballs no comencen dos anys després de l’aprovació del pla de millora urbana de la zona, que encara s’ha d’aprovar.
En canvi, el Consistori no ha acceptat les pretensions edificatòries de la majoria dels propietaris, agrupats en l’empresa Rovma, que demanaven un coeficient d’edificabilitat del 2,2, la que preveia el Pla General. Finalment, l’índex serà d’1,2. Martorell va recordar que l’alta edificabilitat perseguia fer viable el desenvolupament del sector fent front a les indemnitzacions i els enderrocs que haurien suposat l’obertura de la rambla Samà, operació que ara està desestimada.
Martorell va dir que cal mirar al futur i resoldre aquest espai de la ciutat. L’Ajuntament vetllarà pels interessos ciutadans i dels propietaris minoritaris, va assegurar. Com es recordarà, el manteniment de la prolongació de la rambla Samà fins a Cap de Creu va provocar una forta contestació veïnal.
D’altra banda, el ple municipal va aprovar dilluns també, de manera inicial, el pla d’actuació municipal per incendis forestals i el pla d’actuació municipal específic de festa major. Aquests plans estableixen els protocols d’actuació en cas d’emergència.

La sessió plenària de l’Ajuntament va aprovar dilluns el mapa de capacitat acústica de la ciutat. El nucli urbà es divideix en tres zones de capacitat acústica (baixa, mitjana i alta) i incorpora també un mapa en què es determina en quines zones de la ciutat se superen nivells de soroll no raonables i quines solucions es poden prendre. Algunes, tal com va apuntar el regidor d’Urbanisme, Joan Martorell, són de difícil implantació, com en el cas del pas de trens.
El regidor va explicar que el document aprovat preveu mesures per reduir entre quatre i cinc decibels el soroll a la ciutat i incorpora prescripcions d’aïllament de locals públics.
El regidor de CiU Josep Ibars va recordar que el seu grup reclamava des de fa anys aquest mapa i va reclamar que s’aprovi com més aviat millor l’ordenança reguladora de sorolls i vibracions. El govern municipal ja treballa en aquesta ordenança, a través de la qual s’hauran d’aplicar les mesures proposades en el mapa acústic.

La Casa Bacardí, el gran aparador de la coneguda marca de rom al Mercat Vell, va obrir portes aquest dimecres passat enmig d’una forta expectació mediàtica. El president delegat de Bacardí Limited, Séamus McBride, va inaugurar l’exposició permanent amb paraules d’elogi cap a Don Facundo, el sitgetà que va fundar l’empresa el 1862. Era un emprenedor a qui li agradava córrer riscos i res no es va poder oposar a la seva perseverança, va dir, en un discurs en què la paraula Bacardí i els productes d’aquesta empresa van dominar sobre el record dels inicis de la companyia.
Precisament, va ser l’alcalde, Jordi Baijet, qui va posar l’accent en aquests orígens, a banda de ressaltar que un dels objectius de l’exposició era que fos un atractiu turístic important. A més, va emmarcar la iniciativa en el projecte de l’Espai de les Arts.

La Casa Bacardí, el gran aparador de la coneguda marca de rom al Mercat Vell, va obrir portes aquest dimecres passat enmig d’una forta expectació mediàtica. El president delegat de Bacardí Limited, Séamus McBride, va inaugurar l’exposició permanent amb paraules d’elogi cap a Don Facundo, el sitgetà que va fundar l’empresa el 1862. Era un emprenedor a qui li agradava córrer riscos i res no es va poder oposar a la seva perseverança, va dir, en un discurs en què la paraula Bacardí i els productes d’aquesta empresa van dominar sobre el record dels inicis de la companyia.
Precisament, va ser l’alcalde, Jordi Baijet, qui va posar l’accent en aquests orígens, a banda de ressaltar que un dels objectius de l’exposició era que fos un atractiu turístic important. A més, va emmarcar la iniciativa en el projecte de l’Espai de les Arts.

El Departament de Governació de la Generalitat ha anunciat l’activació d’un equip de control d’emissions d’antenes de telefonia mòbil al municipi. L’entrada en funcionament de la sonda forma part de la tercera fase del projecte SMRF de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI).
Tot i que el Consistori no ha rebut encara una notificació oficial de la instal·lació, l’alcalde, Josep Antoni Blanco, ha assegurat que la decisió de la Generalitat és una resposta d’una petició que va fer l’Ajuntament per la polèmica pel control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil. Quan se’ns digui, ha afegit, mirarem la ubicació.
Blanco ha expressat la seva satisfacció per la notícia perquè si tenim mesurador, tindrem un major control. Els carrers Cid Campeador i Velázquez, a les Roquetes, així com altres, a Ribes, podrien ser candidats a acollir la sonda. En tot cas, però, Localret ens haurà de donar indicacions del lloc on s’instal·laria, segons ha dit l’alcalde. A més, Blanco ha recordat que la Diputació ja va fer uns controls i es va veure que els nivells estan molt per sota dels límits.
Governació ha decidit instal·lar cinc equips més de control d’emissions d’antenes de telefonia mòbil a les comarques barcelonines, concretament a Cerdanyola, Barberà i Parets del Vallès, i a Sant Just Desvern i Lliçà d’Amunt. Amb l’activació de les cinc sondes, la província comptarà amb un total de 72 equips de control d’emissions.