Fins a un 30% de les empreses constructores associades al Gremi de Constructors del Garraf, que van arribar a ser unes 300 ara fa dos anys, s’han vist obligades a plegar a causa de la crisi del sector, segons el president del Gremi, Tomás Gracia. Totes les constructores del Garraf que han plegat veles són petites o mitjanes.
Gracia opina que si no s’obre un millor futur per al sector de forma immediata aniran plegant més empreses. Afegeix que una empresa que era sòlida fa quatre anys, ara ja no ho és. També diu que hi ha empreses que fa tres anys que estan perdent diners per estar aguantant un personal que no poden pagar, i això no és lògic. Ara per ara no veu ni brots verds ni la possibilitat que millorin les coses a curt termini. Afirma que la situació de paràlisi és ara la mateixa de fa quatre mesos enrera. També diu que encara no hi ha prou gasolina per mantenir el motor en marxa, referint-se a l’actual situació econòmica.
Tomás Gracia advoca per apostar per solucions com ara la flexibilitat a l’hora d’acomiadar treballadors i, així, poder crear ocupació. Recorda

Alguns dels primers banyistes que es van veure afectats enguany per la picada de les meduses a Vilanova van ser els participants a la XXXVI travessia nedant a la platja de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar a la ciutat el passat 27 de juny, en el marc dels actes de la Setmana del Mar-Festes de Sant Pere a Baix-a-mar.
Segons assegura el propi Club Natació Vilanova, organitzador de la cursa, a la seva pàgina web, la nota menys positiva de la jornada la van protagonitzar uns bancs de meduses amb els quals van topar molts participants que van haver de ser atesos a l’arribada per la Creu Roja i fisioterapeutes de la unitat de medicina esportiva de l’Hospital de Sant Antoni Abat.
El Club Natació relata també a la seva pàgina a Internet que una de les participants, pertanyent al Club Natació Cornellà, no va poder acabar la prova de 2000 metres de la travessia infantil-júnior a causa de les múltiples picades de medusa en el seu cos.
Segons ha pogut conèixer aquest periòdic, un participant va haver de ser traslladat fins a l’Hospital de Sant Antoni Abat, on va quedar ingressat. Tots els afectats es van recuperar sense més complicacions de les picades de meduses rebudes.

Tres agents interins de la Policia Local de Vilanova i la Geltrú, que fan diferents torns, ja patrullen amb bicicleta pel passeig Marítim i el centre de la ciutat, principalment. Els policies, que no poden portar armes de foc, han posat les primeres multes a conductors de vehicles per estacionar malament. Tot i que en un primer moment anaven acompanyats de policies amb més experiència, des de d’aquesta setmana ja circulen sols. Aquests tres agents formen part dels nou que van ser contractats per sis mesos per donar suport a la plantilla durant l’època estival. La seva missió, bàsicament, es vigilar les platges i també el carril bici. Per ocupar una de les nou places de Policia Local es va presentar un total de 270 ciutadans.
Dionís Ginés, inspector en cap del cos policial vilanoví, explica que quan està en risc la vida de les persones és quan el policia que comença té el neguit més important. En aquests moments de tanta tensió no penses en tu mateix. Pot ser un accident automobilístic greu, l’atropellament d’un nen o un intent de suïcidi, per posar només alguns exemples. El policia està pendent que arribi la ambulància i no pot fer gaire cosa més. Mentrestant, la vida d’una persona es pot estar esvaint.

Núria Codina Juncosa, de 19 anys i néta de Josep Anton Juncosa, un dels fundadors dels Tres Tombs, va desaparèixer suposadament la matinada de diumenge després de passar la nit de dissabte amb els seus amics en una guingueta de la ciutat. El mateix dilluns, però, va arribar a la ciutat en un tren provinent de Barcelona.
El seu avi va manifestar a aquest rotatiu que la meva néta està bé, ja ens explicarà a la família el que va passar. El seu pare, per la seva banda, va indicar que la seva filla es va deixar el mòbil. La noia havia estat l’abanderada de la festa de Sant Antoni Abat el 2008, quan es va celebrar el 125è aniversari. La recerca de la dona va mobilitzar totes les forces policials (Mossos d’Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia) i també els mitjans de comunicació, després que la seva família mostrés la seva angoixa per la presumpta desaparició. El cartell amb la fotografia de Núria Codina es va expandir en poques hores, principalment a establiments comercials i també es va enganxar en façanes de diferents carrers de la ciutat i a Internet. En el cartell es podia llegir que es buscava una noia de 19 anys, 1,70 d’alçada, pell morena i cabell fosc, que havia desaparegut diumenge, a prop de l’antic Sabeco.
Els Mossos d’Esquadra, en un comunicat, han explicat que la denúncia de la desaparició els va suposar una gran feina d’investigació policial, a part de la pressió mediàtica, i recorden que s’ha de ser molt curós en aquests temes alhora de denunciar, i més quan la persona és major d’edat.

Un pla ocupacional especial amb 63 persones digitalitzarà el fons documental de l’Ajuntament, treballarà en la millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i dels edificis i dependències municipals, i donarà suport al Consistori en la utilització de les noves tecnologies. El pla, concedit pel Departament de Treball per un període de sis mesos, compta amb una subvenció de 463.000 euros a càrrec del Servei d’Ocupació Català (SOC), als quals s’hi han d’afegir 100.000 euros de l’Ajuntament per la utilització d’infraestructures.
Durant el segon semestre del 2010, la iniciativa oferirà feina i formació a 40 auxiliars administratius. La llista la completen sis formadors d’informàtica, sis tècnics de qualitat (administratius), dos arxivers, dos pedagogs (encarregats de la confecció del catàleg de serveis) i set electricistes. Dels 63 treballadors seleccionats, 56 es destinaran a tasques relacionades amb els processos de digitalització de documentació i set amb temes d’eficiència energètica.

Una quarantena de bars, bars-restaurants i discoteques han constituït l’Associació d’Establiments d’Oci Nocturn, que compta amb el suport del Gremi d’Hostaleria. Els establiments adherits representen una part important del total, en un municipi que ha estat considerat pioner en el sector, que va començar a créixer a finals dels anys seixanta i va tenir com a màxim exponent el naixement del primer Pachá del món, l’any 1967. Des d’aleshores, aquests locals han estat un dels puntals del turisme, especialment en l’època d’estiu.
L’objectiu principal de la nova entitat és sumar esforços entre els adherits, per millorar la qualitat del servei i organitzar de manera conjunta diferents activitats i festes, que inicialment es realitzarien la darrera setmana de cada mes, segons ha indicat la presidenta d’Oci Nocturn, Britt Prange.
Un altre fet a destacar arran de la creació de l’entitat és l’acord amb l’empresa Nou Mercat, propietària del pàrquing del mercat de Sitges, amb el qual els clients podran aparcar-hi de les nou del vespre a les set del matí amb un únic preu de tres euros. L’única condició per beneficiar-se de l’oferta és presentar el tiquet del pàrquing en un dels locals adherits a l’Associació d’Oci Nocturn.
Per a l’alcalde, Jordi Baijet, l’aparició d’aquesta entitat suposa un reconeixement a un sector que ha estat fonamental en el desenvolupament del turisme a Sitges en les últimes dècades i on hem estat pioners. A més, la unió d’esforços permetrà adaptar-se a la nova realitat, amb la creació d’iniciatives conjuntes que han de beneficiar Sitges, de manera general, ha afegit.

A l’espera que es confirmi una possible ampliació de l’escola Sant Nicolau, el curs vinent alguns dels nivells ja passaran de dues a tres línies per encabir la gran demanda de places que pateix el centre.
Representants de l’Ajuntament de Canyelles es van reunir fa uns dies amb el Departament d’Educació per mirar de buscar solucions a la saturació que comença a patir l’escola, que fa només tres anys va estrenar edifici. En aquesta reunió, es va posar de manifest que, tot i que les previsions apuntaven el contrari, el nombre de matriculacions ha augmentat i l’any que ve hi haurà entre 15 i 30 nous alumnes, situant el total al voltant dels 450 alumnes.
L’escola està al màxim i cal fer alguna cosa, diu l’alcalde, Xavier Robert. I apunta que l’any que ve ja s’hauran de prendre algunes mesures que passarien perquè el Departament autoritzés l’ampliació de dues a tres línies d’alguns cursos com els d’educació infantil, que són els més nombrosos, i el de segon de primària.
Això no obstant, segons explica Robert, des del Departament es preveu que a Canyelles la matriculació baixi d’aquí dos anys, com ha fet ja a la resta de Catalunya enguany. I en funció d’això es prendrà una solució de futur. Jo no ho veig clar que això passi, diu l’alcalde, perquè la llar d’infants municipal està plena. I a aquests nens s’hauran d’afegir els que també s’escolaritzaran i que no han estat a la llar d’infants.

L’obra de Joaquin Sorolla Dos de Mayo, que senyoreja a la Pinacoteca ha estat escollida el “quadre favorit” dels visitants a la Biblioteca-Museu Victor Balaguer. Aquesta obra, juntament amb la resta d’obres triades, forma part d’un itinerari autoguiat que tanca l’activitat El meu quadre favorit, impulsada amb motiu del 125è aniversari de la institució.
En total han estat votades pels visitants unes 50 pintures. En els tres primers llocs, a més del Sorolla de grans dimensions, han quedat Un model, de Francesc Galofré, que també s’exposa a la Pinacoteca, i Terbueren a Brusel·les, de Jan Brueghel, de la Sala Prado.
Entre demà dissabte i el 31 de juliol, els visitants rebran un full per poder fer un recorregut per les obres votades, que estaran clarament identificades. A més, a les cartel·les es podran llegir els comentaris dels visitants que les van escollir com el seu quadre preferit.
D’altra banda, els Amics de la Biblioteca-Museu han organitzat per al dijous 15 de juliol, a les set de la tarda, un nou Passeig d’Art. En aquest cas, el guia serà el pintor Josep M. Cabayol, que ha escollit l’obra La Figuera, un quadre de Jaume Mercadé, una de les peces de l’antic Museu d’Art Contemporani de Barcelona. La violoncel·lista Gabrielle Kaufman acompanyarà la passejada. Els Amics de la Biblioteca-Museu reprendran la seva activitat al setembre.

El 30 de juny David Arellano va deixar de ser oficialment jugador del Patí Vilanova després de quatre anys i va iniciar una nova aventura en principi al Seregno italià, tot i que al final pot acabar a l’hoquei portuguès. Abans de marxar, el porter ha explicat al DIARI les enrevessades raons de la seva marxa després de quatre anys al club.
– Anuncia la seva renovació i poques setmanes després, diu que no és feliç a Vilanova. Què canvia?
– Exactament encara a dia d’avui no sé què ha canviat. Jo era molt feliç a Vilanova, però des del dia que em van dir per signar el contracte i jo no ho vaig fer per comprovar que tot estava en ordre i la notícia que el Vic es quedava sense porter, allà és quan els atacs, falsos, a la meva vida i a la de l’Ona (la seva parella) és van fer més grans i cruels de persones directament vinculades al club.
– En la seva marxa què afecta més, la vessant esportiva o la personal?
– Està clar que la personal. Jo sóc una persona més o menys pública, però per l’esport, no per cap altra raó.Hi ha hagut molta gent, tant de dintre del club, a la qual jo considerava com més que un amic, com gent de fora, que van pertànyer a la meva vida passada, que es van ficar pel mig i van difondre calúmnies. Ja no sobre mi, sinó de la meva dona, l’Ona Senserrich, que ens han fet passar moments molt durs, i fins i tot insomni.
– S’han dit moltes coses personals sobre David Arellano i el seu entorn que li han fet molt mal...
– Doncs sí, la veritat, i ja no sols el què han arribat a dir, sinó accions des d’una part de la junta directiva del club, que va intentar fer fora de la seva feina l’Ona amb una reunió de junta, fet surrealista quan el club té i tenia problemes per oferir els sous tant als jugadors del primer equip, com als entrenadors de la base, i es dedicaven a perdre el temps intentant acabar amb l’únic sou fix que entrava a casa nostra i que ens permetia menjar calent cada dia.
– També es va dir que ja tenia equip i que estava forçant la situació...
– Això es fals i infundat. El dia que vaig confirmar la meva decisió al Lluís del Riu de no seguir vinculat al club la propera temporada va ser com un suïcidi esportiu per a mi, perquè jo no tenia res ni parlat ni signat amb ningú. Però l’estat tan límit que teníem em va dur a dir adéu a un equip que tenia segur per buscar una aventura on fos.
– El seu silenci durant aquests mesos l’ha perjudicat? A què es degut?
– No sé ben bé si ens ha perjudicat o no, però està clar que no podíem obrir la boca perquè em devien quatre mensualitats i la por a no cobrar-les per defensar la meva família, ens va fer tenir la boca tancada, ja que nosaltres sense aquests diners no podíem viure. El dia 30 de juny vaig cobrar tres mensualitats i els 2.800 euros que perdonava es destinaran a la base del Patí, amb la pertinent aprovació i paraula del president Lluís Soler davant de testimonis. Espero i desitjo que aquesta quantitat sigui destinada a material per al futur del club.
– Dolgut amb el club?
– Amb el club com a institució no, però sí amb determinada gent que m’ha decebut molt de l’organigrama. Persones que pensava que anaven de cara i eren amics meus i que després per darrera m’han clavat punyals amb molt mala intenció. Han opinat gratuïtament de la meva relació sentimental, de la vida i el passat de la meva dona, cosa que ni coneixen ni coneixeran, ja que no s’han dignat ni tan sols a donar-li l’oportunitat de conèixer-la.
– I amb l’afició?
– Amb l’afició tinc divisió d’opinions. La gent que va promoure la famosa samarreta per mi no es correspon com a aficionat del Patí, però davant la veritable afició, jo em trec i em trauré sempre el barret i en parlaré meravelles sempre allà on vagi. Sé que la gran majoria de l’afició del Patí ha entès els motius i els ha acceptat amb resignació, però amb afecte.
– ...
– Voldria acabar donant les gràcies a la gent que m’ha estimat i m’estimarà. La decisió de marxar ha estat molt dura però crec que és la que m’han obligat a prendre, i que allà on anem tindrem molt present les grans persones que l’Ona i jo deixem a Vilanova. Moltes gràcies per aquests quatre anys. Tot el suport que he rebut espero haver-lo pogut tornar a la pista. Amunt Patí.